Violeta és néta d'Amadeo Lax, un conegut pintor barcelonès modernista ja desaparegut; experta en l'obra del seu avi, viu a Chicago. Un dia reb una carta d'una dona desconeguda que la convida a visitar-la, ja que la seva mare, morta fa poc temps, l'anomena en una de les clàusules del seu testament. Després d'alguns dubtes viatja a Barcelona primer per supervisar les obres de rehabilitació de la que fou la casa dels seus avantpassats, cedida a la Generalitat y que està previst que es converteixi en una biblioteca. La casa conté un esplèndid fresc on està retratada Teresa, la seva àvia, i que serà enretirat per començar les obres. A partir d'aquest moment començarà per a Violeta el descobriment de part de la història de la seva família, només part, ja que hi ha coses que mai no es poden recuperar.
En aquesta novel·la s'alternen el passat i el present, fent un trencaclosques que mica en mica va encaixant fins a donar un resultat sorprenent, sobretot per a la Violeta, i que fa canviar el seu destí.
Tres mesos he hagut d'esperar per tenir aquest llibre a les meves mans, vaig veure alguna bona crítica en algun lloc que no recordo i la llista d'espera a la biblioteca era llarga... Ha valgut la pena esperar, tot i que en alguns moments m'ha semblat llegir una novel·la rosa, però he trobat força interessant l'aparició de personatges reals de principis del segle XX, en plena expansió urbanística de Barcelona, i el descobriment del Santet del Poblenou, que apareix en algun capítol i que realment va existir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada